Aquest altre cristianisme desconegut
 |
| Sant Atanasi |
Cada
2 de maig es recorda a Atanasi (†373 amb 76 anys), insigne Patriarca de la seva
ciutat natal Alexandria, durant gairabé mig segle i que era una de les seus
orientals que disputarien el seu “poder” amb Roma. El Papa Simplici (†483) va contenir les ansies
de poder del patriarcat de Constantinopla que pretenia reconèixer els drets d’Alexandria
i Antioquia.
Cada
3 de maig es fà memòria dels apòstols, Felip, que va evangelitzar Bitinia, prop
de la Mar Negra, i Jaume “el menor”, el parent de Jesús, el primer bisbe de
Jerusalem que després serian nomenats Patriarques.
El
28 de abril es el aniv de la estancia en Alejandría en 2017 de Francisco, el
266 sucesor de Pedro, que también viajó a El Cairo para encontrarse con el Papa
ortodoxo, Patriarca de Constantinopla, Bartolomé I, el 270 sucesor de Andrés, y con el Papa copto Teodoro
Tawadros II, el 118 sucesor de Marcos. El encuentro era un paso más en el
camino práctico de vivir la unidad de los cristianos, la única preocupación de
Cristo para que las cosas vayan como deben.
Cada 19 d’abril es recorda al Papa Lleó IX, el que va morir dos mesos abans de la ruptura entre catòlics i
ortodoxos en 1054 amb les mutues excomunions però la Bula d’excomunión del Patriarca
Miqel Cerulari està datada el 16 de jun per el cardenal Humbert quan era seu
vacant.
 |
| Cristianos árabes |
Cada
7 d’abril es commemora a Afraates
(†350), el "savi persa", bisbe, l’escriptor més antic de l’església
siria, que va ser glosat per Benet XVI (Aud Gral 21-XI-2007) descrivin-lo com “exponent d’aquest altre cristianisme, desconegut
per Occident”.
Pero el actual enfrentamiento no solo es entre cristianos
orientales ortodoxos y occidentales católicos romanos pues la “guerra fría” también
está dentro de los orientales. El primado de la Iglesia ortodoxa rusa, evocó su
visita al Patriarcado ecuménico de Constantinopla (junio 2009) señalando que el
evento era abrir una nueva página pues la separación o desenganche ocurre desde
que los ortodoxos de Moscú se independizaron de Constantinopla que, por ser más
antigua, pretende el poder absoluto. Pero después del 2009 las tensiones entre
ellos siguen enardeciendo los ánimos.
 |
| Kiril I i Putin |
En canvi, pel que fa a les relacions entre l’Ortodoxia
i el catolicisme, sembla que la cosa pinta bé, hi ha sintonia al menys diplomàtica,
no així amb els cristians occidentals sorgits de la Reforma, doncs, per exemple,
la seva Beatitud Kiril, en el seu primer aniversari (febrer 2010) com Patriarca
ortodox de Moscou i de totes les Rússies, declarava: "Nosaltres [junt amb l’Església católica] tenim
posicions similars en molts problemes que afronten els cristians al món modern”
(…) però "l’Església russa ha constatat que les comunitats
protestants col.laboren cada vegada menys en la causa de preservar l’herència
cristiana".
 |
| Cruzados medievales |
Para recuperar la unidad perdida, habrá que sanar
todas las heridas, saldar la justicia, etc. Para los ortodoxos, los ejércitos
occidentales de los cruzados eran bandas armadas deseosas de rapiña. El
desgarramiento perdura pero ya no es posible guardar silencio. El Viernes Santo
de 1204, las tropas de la Cuarta Cruzada convocada por el papa Inocencio III
entraron en Constantinopla y durante tres días saquearon salvajemente la gran
capital del Imperio, destruyendo palacios, profanando iglesias y monasterios,
incendiando bibliotecas, matando y violando. Una prostituta borracha fue
entronizada en la catedral de Santa Sofía, mientras los caballeros destrozaban
el altar de oro y piedras preciosas.
Francesc
sol rebre a la Delegació del Patriarcat de Constantinoble que anualment, desde
Pau VI, va a Roma per celebrar la festivitat dels sants Pere i Pau cada 28 de
juny. En correspondència, una Delegació vaticana va a Constantinoble el 30 de
novembre per celebrar la festa de l‘apòstol sant Andreu que el tenen com el seu
patró, així com Pere i Pau ho són de Roma.
En
el seu discurs de 2019 a aquesta Delegació, el Papa Bergoglio recordava el
compromís mutu per cuidar i salvar la creació “davant la preocupant crisis ecològica (…)
forma concreta de servir als altres, en l’esperit de l’Evangeli”. El Papa els va obsequiar amb una urna amb nou
trossos d’os, reliquies de sant Pere.
 |
| Gregorio III de Siria |
En junio de ese 2019, a los veinte años de la estancia de
Juan Pablo II, visitó al Patriarca de Rumania, Daniel, con quien rezó el Padre
nuestro y le pidió unir fuerzas contra la cultura del odio.
En mayo del mismo 2019 Francisco había viajado a Bulgaria y a
Macedonia en visita pastoral para mejorar las relaciones con esos ortodoxos.
Francisco, desde que llegó del fin del mundo a la sede de Roma, ha aumentado
mucho sus gestos de apertura hacia esos hermanos cristianos orientales.
Al juny de 2016 va
visitar l’Església Apostòlica Armènia, petita, autònoma des d'el Concili de
Calcedonia al segle IV, de ritu oriental, separada de Roma des d'el cisma d’el
1054 però diferent a l'Èsglésia ortodoxa, que inclou russos, grecs, georgians,
etc.
Al febrer d’aquell 2016 Francesc i Kiril I, Patriarca de
Moscou i de totes les Rússies, havian signat una Declaració conjunta encara que
va ser a l’Havana, territori neutral religiosament parlant.
En 2014, el Papa se
reunió con todos los patriarcas y representantes de las Iglesias ortodoxas en
la basílica del Santo Sepulcro de Jerusalén. Varias veces ha pedido a las
iglesias orientales vinculadas a Roma que trabajen con sus vecinos ortodoxos,
aun cuando están en conflicto, como ocurrió en Ucrania.
Per estar units, cal estimar-se; per voler-se cal
conèixer-se. Procopi d’Ustiug va ser el primer “neci” de Rússia o “boig
de Crist”; era un comerciant alemany del que es diu que va
ser màrtir el 1302. Es un d'els sis “bojos de Crist” venerats per l'Església
greca, entre ells Simeó (†550) i Andreu “el
boig” (†946 amb 66 anys). Gregori
Palamás (†1359) va ser un monjo a la muntanya Athos, designat bisbe de Tessalònica,
de fascinant personalitat, que dominava la Teologia del segle XIV i va fer renéixer
el hesicasm, la via ascètica del silenci i la participació en la energia no creada
de la llum divina, la que van veure els apòstols a la Transfiguració.
 |
| Francesc i el Patriarca de Constantinopla, amics. |
En Occidente estos y otr@s “suenan a chino” por eso
tuvo empeño Juan Pablo II en acercar Oriente y en 1985 escribió la Enc Slovarum
apostoli sobre Cirilo y Metodio cuya actitud pastoral fue “el comienzo de unas divergencias más
profundas entre la cristiandad oriental y la occidental (…) En Venecia,
apegados a un concepto más bien angosto, eran contarios” a esa pastoral. “Recordando
que Dios hace salir el sol y hace caer la lluvia sobre todos los hombres sin
excepción, tres lenguas (hebreo, griego y latín) habían decidido que todos los
demás pueblos y razas quedaran ciegos y sordos”.
La
Carta ap Orientale lumen de 1995, comença
dient que “La
llum de l’Oriente (Orientale Lumen)
ha iluminat a l’Església universal, des de que va aparèixer sobre nosaltres
«una Llum de l’altura» (Lc 1, 78), Jesucrist (…) creiem que la venerable
i antiga tradició de l’Esglésies Orientals forma part integrant d’el patrimoni
de l’Església de Crist, la primera necessitat que tenen els catòlics consisteix
en coneixer-la per poder
alimentar-se d’ella i afavorir, cadascú en la mida de les seves posibilitats,
el procés de l’unitat".
