NOVEMBRE MES DELS DIFUNTS

Crist viu, la seva ressurrecció no ha estat en va

Francesc afirma que a l’Evangeli “se’ns ofereix un ensenyament magnífic de Jesús sobre la ressurrecció dels morts que va molt bé en aquest mes de novembre en què resem de manera particular pels difunts. L’Evangeli narra com Jesús és interpel.lat per alguns saduceus, que no creien en la ressurrecció i, per aixó, el provoquen amb una pregunta insidiosa. Amb la seva resposta, Jesús invita als seus interlocutors, i també a nosaltres, a pensar que aquesta dimensió terrenal en que vivim ara no és l’única, sinó que n’hi ha una altra, no subjecta a la mort, en què es manifestarà plenament que som fills de Déu” (Àngelus 10–XI-2019). 

L’abril de 2017, en una catequesi dels dimercres de Pasqua, va comentar el que Pau diu als cristians de Corint afirmant que la resurrecció de Jesús no és partir d’una dada indubtable, que no és l’èxit d’una reflexió d’algun home savi, sinó un fet, un simple fet que ha intervingut a la vida d’algunes persones. El cristianisme neix d’aquí. No és una ideologia, no és un sistema filosòfic, sinó un camí de fe que parteix d’un adveniment testimoniat pels primers deixebles de Jesús. I explicava que Pau, el perseguidor es va convertir en apòstol, “¿Per què? ¡Perquè jo he vist a Jesús viu! ¡Jo he vist a Jesús ressuscitat! Aquest és el fonament de la fe”. 

A l’homilia de la Vigilia pasqual de 2016, va dir que “no es pot viure la Pasqua sense entrar en el misteri. No és un fet intel.lectual, no és només conèixer, llegir... És més, és molt més. «Entrar al misteri» significa capacitat de sorpresa, de contemplació; capacitat d’escoltar el silenci i sentir el xiuxiueig d’aquest fil de silenci sonor on Déu ens parla”. “Entrar al misteri –segueix dient Bergoglio- significa anar més enllà de les còmodes certeses, més enllà de la mandra i l’indiferència que ens frenen, i posar-se a la recerca de la veritat, la bellesa i l’amor (…) Per entrar al misteri es necessita humilitat, la humilitat de abaixar-se, de baixar del pedestal del nostre jo, tan orgullós, de la nostra presunció; la humilitat per redimensionar la pròpia estima (…) fa falta aquest abaixament, que és impotència, buidament de les pròpies idolatries”. 

“Crist viu”, Christus vivit (ChV, 2019), és el títol de la Carta als joves i a tots els fidels de l’Església on afirma que “Jesús ressuscitat ens vol fer partíceps de la novetat de la seva resurrecció per al món envellit i que espera amb «dolors de part» ser revestit amb la seva llum i amb la seva vida” (ChV, 32).

El Papa argentí en la seva primera Exhortació apostòlica de 2013, “l’Evangeli de l'alegria” (Evangelii gaudium, EvG), escriu que “la resurrecció de Crist provoca per tot arreu gèrmens d’aquest món nou; i encara que se’ls talli, tornen a sorgir, perquè la resurrecció del Senyor ja ha penetrat la trama oculta d’aquesta Història, perquè Jesús no ha ressuscitat en va. ¡No ens quedem al marge d’aquesta marxa de l’esperança viva!” (EvG, 278). I acaba en aquest document acudint a Maria per demanar-li: “aconsegueix una nova cremor de ressuscitats i dona’ns la santa audàcia de buscar nous camins per portar a tothom l’Evangeli de la vida” (EvG, 288). 

En la Exhortació postsinodal “L’alegria de l’amor” (Amoris laetitia, AL, 2016) recorda que “les famílies arriben a poc a poc a la seva santedat a través de la vida matrimonial amb la gràcia de l’Esperit Sant que transforma els moments de goig, el descans o la festa inclús la sexualitat, com una participació en la vida plena de la seva resurrecció” (AL, 317). 

A l’Encíclica anomenada “verda” pel seu contingut ecològic (Laudato si, LS, 2015) escriu que en tota la creació el Ressuscitat orienta les criatures d’aquest món a un destí de plenitud. Les mateixes flors del camp i les aus que Ell va contemplar amb els seus ulls humans, ara són plenes de la seva presència lluminosa (cf LS, 100). 

A “Jesús de Natzaret”, Joseph Ratzinger recorda que «si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació no té sentit i la vostra fe el mateix. A més, com testimonis de Déu, resultem uns mentiders, perquè en el nostre testimoni li atribuïm falsament haver ressuscitat Crist» (1Co 15, 14s) (2007, tom II, pp 93 - 102). Després de la seva resurrecció –segueix Ratzinger- ¿va quedar buit el sepulcre? Aquesta pregunta ha donat lloc a moltes discussions a la Teologia moderna. La conclusió més comuna és que el sepulcre buit no pot ser una proba de la resurrecció. Segons Joan, Magdalena el va trobar buit i va suposar que algun s’havia endut el cos de Jesús (cf. Jn 20, 1-3). El sepulcre buit no pot demostrar la resurrecció; aixó és cert. 

Així com sota la creu es trobaven només dones —amb l’excepció de Joan—, així també el primer encontre amb el Ressuscitat estava destinat a elles (…) en la forma concreta de la vida eclesial són sempre les dones les que obren la porta al Senyor, l’acompanyen fins al peu de la creu i així ho poden trobar també com a Ressuscitat. 

Per la seva part Joan Pau II a Novo millennio ineunte (NMI, 2001) escriu que els evangelis “assenyalen la tomba buida (…) ¡Ell és el Ressuscitat! Si no fos així, en va seria la nostra predicació i en va la nostra fe (cf 1Cor 15, 14). La resurrecció va ser la resposta del Pare. L’Església animada per aquesta experiència, reprèn avui el seu camí per anunciar Crist al món. 

(…) L’Església mira ara Crist ressuscitat. Ho fa seguint els passos de Pere, que va plorar per haver-lo renegat (…) Ho fa unida a Pau, que el va trobar al camí de Damasc i va quedar impactat per Ell (…) Després de dos mil anys d’aquests esdeveniments, l’Església els viu com si hagessin passat avui” (NMI, 28). 

“Conscients d’aquesta presència del Ressuscitat entre nosaltres, ens plantegem avui la pregunta adreçada a Pere a Jerusalem, immediatament després del seu discurs de Pentecosta: «¿Què hem de fer, germans?» (Act 2, 37) (…) ens ho preguntem amb confiat optimisme, encara que sense minusvalorar els problemes. No ens satisfà certament l’ingènua convicció que hi hagi una fòrmula màgica per els grans reptes del nostre temps” (NMI, 29). 

“Que Jesús ressuscitat, el qual ens acompanya en el nostre camí, deixànt-se reconèixer (…) ens trobi vigilants i preparats per reconèixer el seu rostre i còrrer cap als nostres germans, per portar-los el gran anunci: «¡Hem vist el Senyor!» (Jn 20, 25)” (NMI, 59). 

El dia de la resurrecció “les dones són les primeres en arribar al sepulcre. Són les primeres que ho troban buit. Són les primeres que senten: «No es aquí, ha ressuscitat com ho havia anunciat» (Mt 28, 6). Són igualment les primeres en ser cridades a anunciar aquesta veritat als apòstols (cf. Mt 28, 1-10; Lc 24, 8-11): «Vés-te’n on els meus germans i digues-los… (…) Jesús confiava a les dones les veritats divines, lo mateix que als homes (Mulieris dignitatem, 1988).