RECORDS DE SANT ANDREU

30 de novembre 

Cada 30 de novembre es commemora a l’apòstol Andreu, germà de Simó (Pere) a qui va presentar a Jesús perquè el coneguera pensat que era el Messies esperat pel poble jueu durant segles i Simó deuria ser un creient que esperava l’adveniment. Andreu és Patró de Grècia, Escòcia, dels eslaus, borgonyesos i de manera especial dels cristians ortodoxos que ho celebren com Roma fa cada 29 de juny amb la festa de sant Pere. Per raons ecumèniques iniciades pel Vaticà II (1963-65), cada festa de sant Andreu asisteix a “concelebrar” un Delegat del Successor de Pere així com cada 29 de juny el Patriarca de Constantinoble o un representant seu, acudeix a “concelebrar” al Vaticà. A més, Francesc és el 266 successor de Pere i el 28-IV-2017 va viatjar a El Cairo i Alexandria per trovar-se amb el Papa ortodox Bartomeu I, el 270 successor d’Andreu i trovar-se també amb el Papa copto Teodor Tawadros II que és el 118 successor de Marc i qui en la salutació de benvinguda va dir que la Sda Família va estar allà, a Alexandria, tres anys.

Andreu presentant al seu germá a Jesús

Andreu és nom grec la qual cosa parla de certa apertura cultural de la seva familia jueva. De jove era deixeble de Joan “el baptista” junt amb Joan, l’apòstol més jove i que era estimat per Jesús i se’l cita 3 cops als evangelis: a la multiplicació dels 5 pans sent qui va dir “aquí hi ha un noi que té…”; amb Felip, es qui va rebre als grecs que volien veure Jesús; i es citat quan amb Pere, Joan i Jaume, demanaren a Jesús explicacions sobre la fi del món. 

Sembla que va anar a evangelitzar Escitia, al sud de Rússia, al costat del Mar Negre, va arribar a Kiev i a Nóvgorod per aixó és també Patró d’Ucraïna, Romania i Rússia. A més traspassant el Caucas, penetraria als territoris de l’Imperi romà, el Peloponès, la Capadòcia, Bitinia, Tràcia i Epir. Isidor de Sevilla diu que va predicar als etíops. Nicéforo diu que va ser el fundador de l’església de Bizanci. A Patras, capital de la Acaya (Grècia), es on una antiga tradició diu que va ser crucificat al 63, en temps de Neró. Les seves restes van ser portades a Constantinoble al 357 i, després de caure en 1204 en mans islamistes, els croats els van portar a retaguardia, a Amalfi (Italia). En 1462 el seu cap era “traslladat” a Roma i Pau VI, com gest ecumènic, en 1964 els va retornar a Patras. El “fragment de Muratori” diu que Joan va consultar a Andreu si havia d’escriure el 4t evangeli. Les seves reliquies es troben majoritàriament en dos santuaris: a l’italiana «Catedral de sant Andreu apòstol» a Amalfi i a la grega «Catedral de sant Andreu apòstol» a Patras. 

Catedral a Patras

A l’apòcrif “Fets d’Andreu” és on es diu que va estar a Bizanci, ciutat després anomenada Constantinoble i ara Istambul. Eustaquis va ser el primer bisbe de Constantinoble consagrat per Andreu, per tant Patriarca, i que cita Pau a la Carta als cristians romans. A Escòcia hi ha un monestir dedicat a Andrue i al qual Constantí III († 973), que era molt piadós, fart de les derrotes enfron als anglesos, va abdicar a favor de Malcom I i es va retirar a aquest monestir. 

Les «Filles de la Creu», també anomenades «HH de sant Andreu», van ser fundades per Joana Isabel Bichier des Ages († 1838 amb 65 anys) animada per un sacerdot que li va recomenar quedar-se al món treballant com estava fent en comptes de fer-se trapenc. Tots dos havien anat reunint noies pietoses. A l’esclatar la RF, va decidir estudiar Economia per defendre les propietats de l’herència paterna davant l’autoritat francesa. Durant la RF visitava a sacerdots presoners i tractava apostòlicament als carcellers. Fou canonitzada en 1947 per Pius XII. 

Gregori I “magne” († 604 amb 64 anys) va ser el primer monjo elegit Papa i el que passa a la Història per la reforma litúrgica i el famós cant gregorià. Sent Prefecte de Roma, va abandonar la vida civil per fer-se monjo i va convertir en monestirs els palaus heretats amb la regla benedictina, iniciant així el que a la llarg del temps serán els Estats pontificis i ho feia mentre es posava per títol “servent dels servents de Déu”. Va estar 4 anys a Constantinoble com a Nunci que li va fer anyorar la vida monacal que allà va conèixer i el monestir a la muntanya Celio el va dedicar a Andreu y el seu programa de govern el va escriure en la seva “Regla pastoral”. Burcardo, que va ser el primer bisbe de Würzburg, era benedictí († 754 amb 54 anys) i també va fundar un monestir dedicat a Andreu. Era company de Bonifaci, va convertir la Franconia al cristianisme i en el seu honor Pipino ”el breu” va concedir als bisbes de Würzburg ser ducs de Franconia. 

A Heràldica s’utilitza la “creu de sant Andreu” que té una forma original al ser en aspa (X) que, segons una tradició, és com va ser crucificat a Patras i no es pot amagar que és símbol ideològic dels que barrejen religió, política i exércit. Fou l’emblema utilitzat per les tropes de Joan “sense por” a la guerra dels “Cent anys”. Felip “el bonic”, casat amb Joana I de Castella, anomenada “la boja”, ostentava la “creu de Borgonya” que és de la mateixa forma d’aspa que la de sant Andreu i que va adoptar Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romà Germànic. S’anomena així, “creu de Borgonya” per ser Andreu el seu Patró. Andreu també dona nom a la badia de Florida, als EUA.