dissabte, 3 de setembre del 2022

MIRANT SETEMBRE

Mes molt marià

El mes de maig es anomenat «mes de Maria» però setembre Déu n’hi do! les celebracions marianes; tinc registrades 24, quasi una diaria. 

El dia 1 de setembre és la Mare de Déu dels Àngels del Puig, Patrona de l’antic Regne de València. Imatge bizantina trobada per les tropes cristianes assentades al Puig per a la conquesta de València en 1237 per Jaume I el Conqueridor. De l’església primitiva, d’una sola nau, només queda la portada i a la capella major del santuari es guarda l’imatge. 

El dia 3 és la Mare de Déu de la Cinta, dissabte anterior al diumenge 1è de setembre (dia 3 en 2022). Patrona de la ciutat i la diòcesi de Tortosa i d’Huelva. La santa Cinta és un cinturó de seda blanc que es venera a la Catedral de Tortosa des del segle XIV i ho fan sobretot les embarassades. 

El dia 6 és la Mare de Déu de Guadalupe, Patrona d’Extremadura. Imatge donada per Gregori “magne” a Isidor de Sevilla. Va estar perduda 600 anys fins que la va trobar un pastor. En 1908 es va restaurar material i espiritualment el santuari encomenat als franciscans.

        És també la Mare de Déu de les Vinyes a Aranda de Duero, Patrona dels vinyaters. 

El dia 8 és la Nativitat de Maria, filla de Joaquim i Anna, concebuda sense pecat original. Festa coneguda a l’Orient des del segle VI i fixant aquest dia que obra l’any litúrgic bizantí que es tanca amb la Dormició, el 15 d’agost. A l’Occident fou introduïda pel Papa Sergi († 701). L’Església ortodoxa búlgara celebra aquest nadal marià i les icones són a la cripta de la catedral ortodoxa de sant Alexandre Nievski que va visitar Francesc en el seu viatge pastoral al 5-V-2019.

        És també la Mare de Déu de Nuria, Patrona de la diòcesi d’Urgell i és la Mare de Déu de Meritxell, Patrona principal d’Andorra i alhora és l’imatge del santuari austríac que es remonta al 1157 en que ho va fundar un benedictí que portava una imatge petita d’unos 50 cms tallada per ell mateix en fusta de til.ler. Mariazell és una petita estació de muntanya a 160 km al sudoest de Vièna i reb al any un milió de pelegrins. Allí es venera a la “Magna Mater Austriae”, “Magna hungarorum Domina” i “Mater gentium slovarum”; a vegades llueix un mantell blanc amb el lema “Magna Mater Europae”. Sis mesos avans de ser elegit Papa, el card Ratzinger ho va visitar i després, al 2007, com Benet XVI la va visitar i li va regalar una “rosa d’or”.

És a més a més la Mare de Déu de Filermo, Patrona de Malta, de l’Ordre de Malta i de la Mediterrània. Segons la tradició, va ser pintada per Lluc i portada a Rodas al s XI. És la cara de la Verge, sense el Nen, de 44 cm i després de moltes vicissituds, va anar al monestir ortodox de Montenegre, on se li perd el rastre fins al 1997 però encara no s’ha tornat a Malta. A la basílica de Santa María dels àngels, a Assís, es conserva una copia encarregada pel zar Nicolau I de Rússia. Benet XVI al 2010, en la visita pastoral, li va regalar la “rosa d’or”.

        És també la Mare de Déu de Coromoto, Patrona de Veneçuela i des de 2011 també de Caracas. A partir del 2002, la Fundació «Maria camí a Jesús» de Maracaibo es va proposar restaurar la talla i van aparèixer varies sorpresas: l’aigua feta servir en els tractaments és, insòlitament, de pH neutre; als ulls de la Verge, d’1 milímetre, es veuen al microscopi l’iris, el conducte lacrimal i un petit punt de llum que, maximitzat, va donar una figura humana. Maria està asseguda en un entramat de canyes i no un tron d’or. Ella i el Nen porten sobre el cap una corona d’estil indígena, de plomes i fulles.

        És la Mare de Déu de la Caritat del coure, Patrona de Cuba. En 2014 va ser entronitzada als jardins vaticans.

És la Mare de Déu de la Salut a Vailankanni (Índia), aldea a la badia de Bengala. Es al santuari conegut com "el Lourdes de l’Índia" des de Joan XXIII. Més d’1 milió de pelegrins es concentra per la jornada d’avui. En 2009 Asianews va dir que cada any són més de 20 milions els visitants, molts milers malalts; milers i milers es confesen musulmans, hindús, jainistes, xiks o parsis.

        És la Mare de Déu de Siluva, a Lituània, evangelitzada al segle XIII, com els altres països bàltics, i fou anomenada “terra de Maria”. El santuari més conegut allà és el d’Ausros Vartai (la porta de l’aurora), sota l’advocació de «Mare de misericòrdia». En 1608 es va aparèixer Maria amb el Nen dabant moltes persones que no eren catòliques. Al 1993 Joan Pau-II va agrair allà a la Mare de Déu no haver abandonat mai als seus fills lituans. 

El 9 és la Mare de Déu d’Aranzazu, en basc Arantxa, és a Onyate, que es va apareixer a un pastor que li digué: “¿Aranzasúa?”, que vol dir “¿Tu en el meu espinal?”. Benet XV la va proclamar Patrona de Guipúscoa en 1918.

És la Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona, una escultura en pedra, en art romànic feta per l’escultor Gilabertus al 1163. 

L’11 es celebra la Mare de Déu de la Cova Santa, Patrona de Castelló-Segorbe. És a la serra de la Calderona, a 12 km d’Altura. Va ser trobada en 1516 per un pastor. La seva fabricació un segle abans de la trobada s’atribueix a fra Bonifaci Ferrer, germà de sant Vicent. És una talla de guix que, malgrat la humitat tremenda del lloc, no s’ha deteriorat. 

El dia 12 és el Santíssim Nom de Maria, celebració als vuit dies del naixement. Per primera vegada es va autoritzar celebrar-la en 1513, a Conca i des de allí es va estendre per tota la península i un segle i mig després, Innocenci XI la va admetre a l’Església d’Occident.

És la Mare de Déu de Lluc, Patrona de Mallorca. Diu la llegenda que l’imatge va ser trobada per un pastor un dissabte per la tarda i es va portar a la parròquia de sant Pere d'Escorca. L’endemà al matí quan els fidels van anar a venerar-la, no hi era i van tornar a trovar-la on el pastor l’havia trobat al costat del torrent. L’actual església d’estil renaixentista és de 1622-91 i Joan XXIII la va declarar Basílica menor.

És la Mare de Déu de la Fontsanta, Patrona de Múrcia i la seva horta. És a 5 kms de la capital, a la serra del “Carrascoy”, on al s. XVII, darrera una llarga sequera i el prec de molta gent, va brollar aigua d’una “font santa” atribuïda com a gràcia i preséncia de Maria.

        És també la celebració de Maria mediadora de totes les gràcies i és l’aniv de les aparicions de Maria en 1948 a l’illa de Lipa, Filipinas, a un hora de Manila. En 2015 el bisbe les va aprobar i amb el títol de «Mediadora de Totes les Gràcies» però el card Müller, Prefecte de la CDF, al set 2015, va anul.lar el Decret filipí en contra del que havia declarat la Comisió de bisbes de 1951 i que havia ratificat Pius XII. Devant l’imatge al palau arquebisbal de Tacloban va resar Francesc en gener de 2015. Ja en 1942 es va consagrar la Xina a la Verge «Mediadora de totes les gràcies». Són missatges com a Fàtima peró en comptes de Rússia, la Verge parla de la conversió de la Xina.

El 15 és la Mare de Déu dels Dolors (Soledat, Sol, Marisol, Angoixies). Als frares servites se’ls va autoritzar celebrar-la el tercer diumenge de setembre. Pau VI en 1967 va declarar a la Mare de Déu de la Soledat Patrona de les viudes. L’himne Stabat Mater dolorosa sembla ser composat pel franciscà Jacopone de Todi († 1306).

        Aquesta advocació és la Patrona d’Eslovaquia, Estat independent des de 1993, i venerada al santuari de Sastin. El cristianisme va arribar al s. IX amb Cirili i Metodi. Els segles XV y XVI van ser una dura prueba amb els husites i els protestants. A partir del XVII els jesuïtes va reanimar la fe, van fer renèixer gran nombre de santuaris i van recuperar el culte a les imatges amagades. El 1-VII-1995 Joan Pau II va celebrar l’Eucaristia amb uns 200 mil asistents.

        És també l’advocació a Kibeho, al santuari al sud de Rwanda, consagrat en 2003. En 1990 Joan Pau II va exhortar als fidels a mirar a la Mare de Déu com a guia senzilla i segura, demanant un major esforç contra les divisions locals, polítiques i étniques.


La Mare de Déu a Etzelsbach, és una imatge dolorosa alemanya al santuari prop a Polònia, visitada per Benet XVI (23-IX-2011). Té els parpells afligits de tant plorar i una mirada absorta, mirant l’infinit, com si estiguera meditant el que havia ocorregut. A la falda reposa el cos exànim del seu fill crucificat en una posició original doncs està orientat capa el costat que no es veu la llançada; només la contempla ella, la seva mare. 


El dia 18 és la Mare de Déu de la Salette. El 1846, prop de Grenoble, la Mare de Déu es va aparèixer a 2 pastorets, Maximini i Melani, dient que hi ha que abandonar la blasfèmia i l’oblit del diumenge com a dia del Senyor i de participar a l’Eucaristia. De la Salette ha brotat una Congregació de sacerdots i una altra de religioses dedicades ambdues a fomentar la conversió i la reconciliació. Pius IX, grècies a un mal entés del cura d’Ars, va aprovar aquesta devoció. Melani contava els advertiments sobre els càstics divins pels pecats dels sacerdots i persones consagrades, clavegueres d’impuresa. Joan Pau II va dir que "en aquest lloc, Maria, la mare sempre amorosa, va mostrar el seu dolor pel mal moral causat per la humanitat. Les seves llàgrimes ens ajuden a entendre la gravetat del pecat i del rebuig de Déu (…) el seu amor redentiu està marcat amb les ferides de la traïció i l’abandonament dels homes”. 

El 24 és la Mare de Déu de la Mercè, també de les Mercedes i equivalent a la Verge de la Misericòrdia. La data la va fixar Innocenci XII en 1696. És Patrona de Barcelona i de l’Ordre dels mercedaris i mercedàries. La Mercè significa llibertat i Maria, Mare de Jesús, és signe i principi d’alliberament (redempció dels captius), utopia i esperança activa de llibertat en justícia fraterna per a tots els homes. En 1696 Innocenci XII va fer extensiu a tota l’Església aquesta festa per ajudar a considerar a Maria com a Mare nostra disposada a tota mercè o gràcia a favor de la nostra felicitat i salvació eterna.

També avui és la Mare de Déu de Walsingham, santuari nacional conegut com la Natzaret d’Anglaterra, fundat en 1061, després de les 3 aparicions de Maria a una viuda a qui va demanar crear una réplica de la casa de Natzaret que va veure. Enric VIII va fer 3 pelegrinatges abans de trencar amb Roma però desprès va manar destruir l’imatge. La Mare de Déu ha sigut motiu de ruptura dels cristians però avui dia és esperança per recuperar l’unitat. Avui allà són 2 santuaris, un catòlic i l’altre anglicà que treballen junts, amb cor ecumènic. El nou Ordinariat Personal creat per Benet XVI pels anglicans anglesos que tornen al catolicisme està titulat així, de Ntra Sra de Walsingham.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada