ANY DE SANT JOSEP

Els 7 diumenges dedicats a sant Josep

Des de el siglo XVI existeix la devoció de dedicar a sant Josep els set diumenges que precedeixen a la seva festa del 19 de març i en aquest 2021 el 1r és el 31 de gener. Cada diumenge se sol contemplar un dels moments de la seva vida relatats en els evangelis. 

D’altre banda, Francesc, amb la Carta ap Patris corde, ha decretat un «Any de sant Josep», del 8-XII-2020 al 8-XII-2021, per celebrar els 150 anys de la Declaració de sant Josep com Patró de l’Església universal per Pius IX a petició de 153 bisbes i 43 Superiors Generals d’Órdres religioses. 

Diu a la Carta que Josep és “un pare de valentia creativa, un treballador, sempre a l’ombra”. En el rerafons de la Carta, hi ha la pandemia del Covid-19 que li dóna peu a escriure que “ens ha fet comprendre l’importància de la gent comuna, d’aquells que, lluny del protagonisme, exerceixenn la paciència e infonen esperança cada dia, sembrant la corresponsabilitat, com sant Josep, l’home que passa desapercebut, l’home de la presència diaria, discreta i oculta i no obstant aixó, el seu és un protagonisme sense igual a la història de la salvació". 

L’Església venia difuminant el paper de sant Josep a la història del cristianisme com si fes una imitació del que diuen els evangelis on Josep de Natzaret passa quasi desapercebut, sent qui és i coneixent la missió que Déu li va encomanar. En canvi ara es fomenta la seva devoció més que mai ja que es va entenent l’importància imprescindible del seu lloc en el plan diví de la redempció universal. 

Les empremtes més primerenques de reconeixement públic de sant Josep son d’Orient doncs els coptos, a inicis del segle IV, celebraven el 20 de juliol la festa de “Josep el fuster” i escrits grecs d’una data posterior menciònen a sant Josep en el 25 ó 26 de decembre, i una altre commemoració seva fou realitzada en els diumenges anterior i posterior a Nadal. 

A Occident, en 1129, aparegué per primera vegada un temple dedicat en el seu honor a Bologna. La seva devoció, llavors només privada, va cubrar gran ímpetu degut a l’influència de sants com Bernat, Tomàs d’Aquino, Gertrudis (+1310) i Brígida de Suècia (+1373). 

Al segle XV sor Isabel de Villena (+1490 amb 60 anys) va promoure la devoció josefina a través del seu llibre “Vita Christi”, en llengua valenciana i amb un llenguatge atractiu per a tothom. Com ella també van ser promotors de la devoció Vicent Ferrer (+1419), Pere d'Ailly (+1420), Bernardí de Siena (+1444) y Jehan Charlier Gerson (+1429) que va compondre un Ofici dels Esponsals de Josep. Sixto IV (1471-84) és qui va fixar la festa del sant Patriarca el 19 de març i més tard Gregori XV (+1623 amb 69 anys) la va declarar festa obligatòria. 

Benet XIV (+1758 amb 83 anys) va dir que "l’opinió generalitzada (…) és que els Pares Carmelites van ser els primers a importar des d’Orient cap a Occident la lloable pràctica de tributar-li un complet culte”. Gregori XVI (1846 amb 81 anys) la va fomentar al concedir indulgències i sant Pius X (+1914 amb 79 anys) li va donar actualitat perenne. 

Joan XXIII (+1963 amb 82 anys) va decretar citar a sant Josep darrere de la Verge Maria en el canon de la Missa, llavors únic, avui anomenat pregària eucarística I, i Francesc, que li té una particular devoció, va inaugurar el seu ministeri petrí el dia de la seva festa (19-III-2013). A més a la tauleta de nit té una original imatge de sant Josep adormit, tirat a terra, a qui, amb paperets sota, encomana totes les intencions. També ha decretat incloure al sant en totes les altres pregàries eucarístiques (II, III i IV) de la tercera edició típica del Missal romà, compostes per la renovació litúrgica demanada pel Concili Vaticá II (1963-65). 

Joan Pau II (+2005 amb 85 anys) va escriure Redemptoris custos (El custodio del Redentor, RC, 1989), una Exhortació en la que diu que “Des dels primers segles, els Pares de l’Església, inspirats en l’Evangeli, han subratllat que sant Josep, al igual que va cuidar amorosament a Maria i es va dedicar amb joiós interés a l’educació de Jesucrist, també custodia i protegeix el seu cos místic, l’Església, de la que la Verge Santa és figura i model". 

La va escriure en el centenari de l’Encíclica Quamquam pluries de Lleó XIII sobre sant Josep (15-VIII-1889) perquè “tot el poble cristià no només recorrerà amb més fervor a sant Josep i invocará el seu patrocini, sino que tindrà sempre present davant els seus ulls el seu humil i madur manera de servir, així com de “participar” en l’economía de la salvació”. 

En temps difícils per l’Església, Pius IX, volent posar l’Església sota l’especial protecció del sant patriarca Josep, el va declarar (en 1870) «Patró de l’Església Catòlica» (…) Aquest patrocini ha de ser invocat i encara és necessari a l’Església no només com a defensa contra els perills que sorgeixen, sinó també (…) per portar el primer anunci de Crist i per tornar a portar-lo allà on està descuidat o oblidat. 

(…) Encomanant-nos, per tant, a la protecció d’aquell a qui Déu mateix «va confiar la custòdia dels seus tresors més preciosos i més grands», aprenguem al mateix temps d’ell a servir a la «economia de la salvación» (...) servir a la missió salvífica de Crist, tasca que a l’Església és competència de tots i cada un: als esposos i als pares, als que viuen del treball de les seves mans o de qualsevol treball”. 

Isabel Ana Bayle Seton (†1821 amb 40 anys), canonitzada per Pau VI, és la primera dona canonitzada d’els EEUU i que va fundar a Baltimore (Maryland) les «HH de la Caritat de sant Josep» que més tard es van unir a les «Filles de la Caritat de sant Vicenç de Paúl». 

Leonard Murialdo (†1900 amb 72 anys) va ser un sacerdot turinès canonitzat per Pau VI i glossat per Benet XVI en 2010 junt amb Josep Benet Cottolengo com a sacerdots modèlics en el “Año jubilar sacerdotal”. Va fundar la Pia Societat Turinesa de sant Josep per impulsar el moviment dels treballadors que demanaven les 8 hores laborals i per aixó li deian "socialista" els conservadors. 

Manel Domingo i Sol (†1909 amb 73 anys), beatificat per Joan Pau II, va ser un sacerdot tortosí fundador de la Germandat Sacerdotal dels Operaris Diocesans i de més de deu col.legis dedicats a sant Josep per fomentar vocacions sacerdotals. 

Segismon Gorazdowski (†1920 amb 75 anys), anomenat «apòstol de la misericòrdia de Déu», fou un sacerdot polac, fundador de les «HH de sant Josep», canonitzat per Benet XVI en 2005. 

Andrè Bessette (†1937 amb 91 anys) fou un religiós canadenc de la Congregació de la Santa Creu, mort a Mont-real (Canadá). La seva tomba està en el santuari de sant Josep de Mont-real que ell mateix va fer construir a la Muntanya Royal.

 

A Xina en 2006 es va construir un temple dedicat sant Josep a la vegada que en aquell any es feien altres 3 dedicats al Sagrat Cor de Jesús i un altre a Teresa de Lisieux. Per tot el món hi ha temples i també catedrals a ell dedicades com a Abu Dabi, Aman, Alepo, Bucarest, Búfalo, Callao, Dar es-Salam, Hanoi, Jefferson city, Manchester, Non Pen, Sant Diego, Sofía, Teherán, Tianjin, Toluca i Zamzíbar.