MIRANT A L’IMMACULADA

Intentar comprendre els misteris de la fe

 

 

Els creients creiem que Maria va ser concebuda immaculada al ventre de la seva mare santa Anna por obra del seu pare sant Joaquim. Una vegada parida, era a la terra tal como Eva al paradís, abans de cometre el pecat anomenat “original”. La concepció immaculada de Maria és un privilegi únic entre els homes ja que tots naixem amb la taca del “pecat original”, o sigui sense els dons sobrenaturals de la gràcia santificant i les virtuts infuses que l’acompanyen i que van perdre Adam i Eva al “menjar del fruit prohibit” de l’arbre de la ciència del bé i del mal, no pas una poma.

 

El Creador havia previst que els pares transmetessin el natural i el sobrenatural però no es pot fer així perquè amb el pecat van perdre tots els dons i transmeten el desordre anomenat concupiscencia. Però el mateix Déu va posar la solució donant la sanació del natural i el sobrenatural desde fora, mitjançant el sacrament del Baptisme. És que Déu Creador i Redemptor és molt tossut, i vol al home, creat a la seva imatge i semblança, amb bogeria i encara que li ofengui, li doni l’esquena, el menyspreï, Ell es manté en la seva decissió d’amor i possibilita el cumpliment del seu plan creacional i que es pugui arribar al cel guanyat amb el treball en aquesta vida terrenal.

 

Medalla miraculosa

L’Immaculada va ser proclamada dogma per Pius IX en 1854 i en la seva decissió deuria d’influir el que -entre altres moltes anècdotes marianes ocurregudes-, sant Leonar de Porto Maurici havia fet una campanya de recollida de signatures per ser enviades al Papa; van arribar a Roma milions. També va poguer influir la Medalla Miraculosa doncs la Verge, 24 anys abans, s’aparegué en París a Catarina Labouré com l’Immaculada, igual que va fer a Lourdes i amés li va commoure la cridanera conversió del judaisme del famós banquer Alfons Ratisbona (+1884 amb 70 anys) una dècada abans del dogma.

 

L’argument que recull el dogma de que “Convenia, Déu podía, doncs ho va fer” se li va ocórrer al beat franciscà escocès Dum Scotto (+1308 amb 43 anys) en una reunió de savis teòlegs. Tots van aplaudir. Ell, anant a la reunió, al passar per davant d’una imatge de la Mare de Déu li va dir: "¡oh Verge sacrosanta, doneu-me les paraules apropiades per parlar bé de tu”.

 

La discussió medieval sobre la concepció immaculada es basava en que alguns creien que es concebeix primer el cos i més tard es dona l’ánima (l’animació) per la qual comença l’èsser viu a ser humà. Pensen que és en aquest moment quan Maria va ser santificada i plena de gràcia, i no pas en la seva concepció ja que la venien considerant cosa pecaminosa.

 

A Orient es celebrava des del segle VI la santedat de la missió del nounat més tard de la concepció, recolçant-se en que Joan Baptista fou ple de l’Esperit Sant en el ventre de la seva mare Isabel als sis mesos de ser concebut.

 

Catedral de Winchester

A Occident, quan els monjos normands arribaren a Anglaterra, van meynsprear tot lo anglès per considerar-los ignorants insulars i van abolir la celebració de l’Immaculada que a Winchester i a Canterbury es feia abans de l’any mil. Sant Anselm de Canterbury (†1109 amb 76 anys), un del defensor del privilegi marià, no va poder tornar a celebrar-la.

 

En 1240 el bisbe de Lyon va voler introduir-la en la seva diòcesi però sant Bernat de Claraval (†1153 amb 63 anys) havia protestat públicament contra aquesta "nova" manera d’honrar a Maria doncs la considerava "extranya" i "revolucionària". Albert “el gran” (†1280 amb 74 anys) observava: «que la Mare de Déu no fou santificada abans de l’animació, i l’afirmació contrària és condemnada com herejia per sant Bernat en la carta sobre els cànons de Lyon».

 

Meravella el sobrenatural a Maria –plena de gràcia- però la gràcia, el sobrenatural, no destrueix el natural que també és obra de Déu. A la meravillosa acció de Déu en Maria també impacta veure la meravillosa correspondència seva ja que va poder fallar com va fer Eva.

 

Com Maria, així està l’home acabat de ser batejat encara que el baptisme no treu el desordre o concupiscencia heretada pel anomenat “pecat original” amb el que neix tot èsser humà. Pau als cristians d’Efes (i als d’avui) recorda que també els batejats tenen que remandre sants i immaculats (sense taca, sense pecat, sense faltes u omissions), tal com deixa el baptisme. Si tot aixó es perd en algú, es recupera al sagrament de la reconciliació, també anomenat de la penitència o de la confessió.

 

Mentre alguns teòlegs s’espremen el servei per entendre (cosa molt bona), altres, es dediquen a viure el que creuen sense atrevir-se a pensar doncs creuen que pensar la fe és pecat.

 

Abans de la declaració dogmática de l’Immaculada ja hi havia alguns defensors d’aquest privilegi diví fet a la Mare de Déu como Efrén (†373 amb 67 anys), monjo a Edesa (Siria) que va viure en una cova. Al segle XII Anselmo de Canterbury i prou.

 

El 7 de maig de 1847, 7 anys abans de la declaració del dogma, es va concedir el privilegi d’afegir a la Lletania de Loreto, coneguda com lletania lauretana, la invocació «Reina concebuda sense pecat original».

 

L’Immaculada Concepción havia sigut declarada el 8 de setembre de 1760 la principal Patrona de totes les possessions de la corona d’Espanya, inclosas les d’Amèrica. El primer Concili de Baltimore (1846), va elegir a l’Immaculada com Patrona principal dels Estats Units.

 

Simó de Rojas

La tradició viva de l’Església ensenya més esdeveniments i de sants que van viure la fe en l’Immaculada abans de declarar-se el dogma. Guillem Josep Chaminade (†1850 amb 89 anys), beat, va ser sacerdot fundador de la familia “marianista” amb la Congregació de l’Immaculada en 1810, sen el primer Institut Secular de l’historia- L’Institut de les Filles de Maria Immaculada el va fundar en 1816 amb Adela de Batz de Trenquelléon. Beatriu de Silva Meneses (†1492 amb 68 anys) va fundar l’Ordre de l’Immaculada Concepció. Simó de Rojas (†1624 amb 78 anys), canonitzat en 1988, es el monjo trinitari que portava un rosari de 72 comptes de color blau en un cordó blanc, en honor de l’Immaculada i de l’Assumpció.

 

Nimattullah Kassab Al-Hardini (†1858 amb 50 anys), canonitzat en 2004, es abat maronita libanés que després de resar l’Àngelus, repetia: "Beneïda sigui l’Immaculada Concepció de la Mare de Déu".

 

Antoni de Santa Anna, fra Galvao (†1822 amb 83 anys) és un franciscà canonitzat en 2007, el primer sant brasiler, i que es considerava fill i esclau perpetu de Maria Immaculada.