MIRANT A SANT JORDI

Un llibre i una rosa

Cada 23 d’abril, des de 1926, es celebra el “Día del llibre”, sent l’aniversari de la mort de Cervantes, Shakespeare, Garcilaso de la Vega i altres molts incloent els aniversaris de naixements d’altres literats. A Catalunya, com a tota Espanya, des de 1926, i a nivell mundial (en més de 100 nacions) des de la aprovació de l’UNESCO en 1988, se celebra amb lo qual els enamorats s’intercanvien el regal d’un llibre i una rosa vermella.

També celebran a sant Jordi com Patró a Catalunya, Aragó, Anglaterra, Geòrgia, Gènova, Portugal i els “boys scouts”. Es considera que va ser màrtir en el 303 amb uns 33 anys. Els testimonis literaris i arqueològics no es corresponen amb la Passio Georgi que es apòcrifa segons afirma el Decret Gelasià del 496.

Una antiga tradició diu que era palestí, fill de Geronci, persa agricultor, i de Policronia, turca capadocia, que van tenir molta alegria quan va nèixer. Va arribar a ser oficial de l’exèrcit imperial de Dioclecià a la Capadocia i va patir una terrible passió i va acabar màrtir a Dióspolis o Lidda de Palestina. Va ser colpejat, penjat, torturat i tancat a la presó on el Senyor li va dir que tindría 7 anys de torment, 3 morts i 3 resurreccions. Una vegada va ser tallat en dos amb una roda eriçada i al ressuscitar, va convertir al magister militum Anatoli i a les seves esquadres que per aixó també van ser executats. Va ressuscitar a 17 morts que feian 460 anys habían mort; els va batejar i els va fer desaparèixer. En un temple pagà, d’un buf, va abattra tots els ídols.

Carlemagn era molt devot seu i Ricard "cor de lleó" va convèncer als croats a Terra Santa acudir a la seva intercessió; el van elegir patró i van portar algunes reliquies seves a Agnani.

El rei anglés Eduard III el va nomenar patró nacional d’Anglaterra, així que des de l’any 1415 aquest dia 23 d’abril es festiu al Regne Unit.

En Batanea hi ha una inscripció en greg que diu la "casa de Jordi i companys màrtirs" datada al 368. Pocs sants tenen tants arrels populars i tantes esglésias a ell dedicades com Jordi, a Palestina, Egipte, Etiopia, Geòrgia, Bizanci, Roma, Ferrara, Ravenna, Milàn, França, Alemanya, Anglaterra, Aragó i Catalunya. L’Anuari del Touring Club italià porta 60 pobles amb aquest nom.

També és molt popular a Grècia amb sant Demetri i sant Teodor, capità de l’emperador Licini i màrtir de Heraclea en el 319. A Demetri l’Església grega l’anomena el “gran màrtir” i on hi han més de 200 esglésies que porten el seu nom. També Demetri, com sant Jordi, era molt popular a Rússia on gaudia de gran culte i la catedral de Vladimir es va aixecar en el seu honor.

Es diu que Gliceri, diàca a Antioquía de Siria, amb Terino, Valeri, Anatoli i Donat, van ser màrtirs cristians un cop convertits por sant Jordi.

Los santorales recogen reseñas de otros muchos Jorge, no tan famosos como el militar mártir del 23 de abril.

Juan “silencioso o hesicasta” (†558), de Nicópolis, fue obispo dimisionario armenio y acabó monje en la "laura" de san Sabas de Jerusalén, después de unos años sirviendo en el hospital de san Jorge.

Jordi “el chozibita” (†614) era un xipriota que a Palestina va ser eremita de la “laura” de Choziba, en el camí a Jericó i que vivia solitari tota la setmana menys el diumenge que es reunia amb els altres.

Hi va haver un Jordi (†670) bisbe de Vienne que era espanyol. Jordi I va ser el Patriarca de Constantinopla del 679 al 686.

Jordi Limniota (†730) va ser un monjo a Mont Olimp de Bitinia, màrtir dels iconoclastes que li tallaren el nas i li cremaren el cap.

Hay un Jorge (†816 con 50 años), asiático que a los 17 años se hizo monje, luego anacoreta y después fue obispo de Mitilene. Se opuso al emperador oriental León “el armenio” por lo que fue exiliado a la isla griega de Lesbos, pero lo aprovechó para recuperar su vida anacoreta.

Un Jordi va ser un monjo i diàca, màrtir a Còrdova en el 852. Era de Betlem de Judá i va arribar a Hispania per Àfrica en viatge pastoral per col.lectar diners.

Hi va haver un Jordi, bisbe com també ho eren Manel, Lleó i Pere, que van ser martiritzats a la Tracia en el 818, a mans dels búlgars, juntament amb Parodi, Joan i Lleó que eran tribuns i altres 330 més.

Un altre Jordi (†870) va ser un bisbe de Lodève a la Gàl.lia Narbonense, avans monjo a Conques i a Vabres, de manera que s’identifica amb el monjo Jordi del 19 febrer que va morir en el 877. Va haver un altre Jordi, bisbe a la Sardenya (†1117).

Ludmila o Ludomila (†921 con 48 años), casada con el duque Boriboi, el más poderoso de los de Bohemia, fue abuela de san Wenceslao o Václav quien la enterró en la iglesia de san Jorge de Praga. Por odio a su fe, la mandó estrangular su nuera Drahomira.

Clara d’Asís (†1253 amb 60 anys), a l’església de sant Jordi, després d’escoltar al seu conciutadà el poverello en els sermons quaresmals, als 18 anys es va consagrar a Crist.

Llorens Giustiniani (†1456 amb 75 anys) va ser un sacerdot, fundador als 26 anys dels “Canonges Regulars de sant Jordi”. De grand i complexa personalitat, va acabar els seus 5 últims anys a Venecia on va ser el primer Patriarca i on va avansar la reforma de l’Església que proposarà el Concili de Trento un segle després.

Jhon Southworth (†1654 con 62 años) tiene sus reliquias en la capilla de san Jorge en la catedral de Westminster. Fue uno de los 40 mártires en Inglaterra y Gales, canonizados por Pablo VI, un grupo de los 200 católicos que, en la persecución de los anglicanos, fueron ejecutados entre 1535 y 1679, cuando la tolerancia y el fair play aún no eran valores ingleses. Benedicto XVI veneró sus reliquias en su viaje pastoral a Inglaterra en septiembre de 2010.