LA DIVINA MISERICÒRDIA i LA HUMANA

Cada 2n diumenge de Pasqua

Faustina Kowalska

Joan Pau II va decretar en el 2000 que cada diumenge 2n de Pasqua es commemorés la “Divina Misericòrdia” fen realitat la comanda que Jesús ressuscitat i misericordiós va fer a través de la monja polaca Faustina Kowalska (+1938 amb 33 anys) qui, por aixó, va iniciar un “moviment” que aglutinava més d’un milió de personas en tot el món.

Ja en 1980 el Papa polac havia escrit “Déu ric en misericórdia”, Dives in misericordia, la seva 2ª encíclica dedicada a Déu Pare, on afirma que “Jesús va fer de la mateixa misericórdia un dels temes principals de la seva predicació. Crist, al revelar l’amor-misericórdia de Déu, exigia al mateix temps als homes que a la vegada es deixessin guiar en la seva vida per l’amor i la misericòrdia. Aquesta exigència forma part del núcli mateix del missatge del Mesies i constiteix l’essència de l’Evangeli”. Francesc, siguin els seus passos pastorals, convida a deixar-se “renovar per la misericòrdia de Déu, deixem que la força del seu amor transformi també les nostres vides”. En ella es va recolsar per acceptar ser el Papa al conclave de març de 2013.

En Misericordia et misera (n. 5) el Papa argentino dice que en la Liturgia no sólo se evoca con frecuencia sino que se vive y se recibe la misericordia, y también recuerda que las obras de misericordia, siempre están de moda.

Parábola de la misericordia
del abrazo del padre del hijo pródigo

Fulberto (+1029 amb 69 anys), bisbe de Chartres que va reconstruir la catedral desprès d’un incendi i va fomentar la devoció a la Mare de Déu, “Reina de misericordia”. Es deia que era Plató i Sòcrates junts i que coneixia l’aristotelisme àrab.

Carlos de Sezze (+1670 amb 57 anys) va ser un frare franciscá que era un ningú i tenia molt pocs estudis però va escriure "Les grandeses de la misericòrdia de Déu". Joan XXIII el va canonitzar el 1959.

Mª Rosa Molas i Vallvé (+1876 con 61 años), fundadora de las HH de Ntra. Sra. de la Consolación, Juan Pablo II, al canonizarla en 1988, dijo de ella que “Ha anunciado al mundo la misericordia del Padre".

Teresa Carlota de Lamourous (+1851 con 72 años), fundó el Instituto de las HH de la Misericordia. Fue duquesa consorte, de la casa de Borbón y colaboradora de Guillermo José Chaminade (+1850 con 89 años), el sacerdote fundador de la familia “marianista”.

Leonar Murialdo (+1900 amb 72 anys), sacerdot turinès, citat per Benet XVI (Aud Gral 28-IV-2010) i de qui va dir que el nucli central de la seva espiritualitat era la convicció de la misericòrdia divina.

Quan Pius X va estendre a l’Església universal la festa de la Mare de Déu de Lourdes (11 febrer), al Santuari francès el va anomenar “seu del poder i de la misericòrdia de Maria”.

La misericordia del buen pastor
que va en busca de la oveja perdida

Segismundo Gorazdowski (+1920 amb 75 anys), sacerdot polac, fundador de las RR de San José, canonitzat el 2005, era anomenat l’«apòstol de la misericòrdia de Déu».

El Papa Francisco, siguiendo las huellas pastorales de sus antecesores, convocó Año Jubilar extraordinario de la misericordia de XII-2015 a XI-2016 para conmemorar el 50º aniv de la clausura del Concilio Vaticano II pero su empeño por difundir la misericordia no es algo solo suyo. El Decreto conciliar “Nostra aetate” sobre el diálogo interreligioso dice que “la Iglesia no puede olvidar que ha recibido la Revelación del Antiguo Testamento por medio de aquel pueblo, con quien Dios, por su inefable misericordia se dignó establecer la Antigua Alianza”.

Maria proclama la misericòrdia de Déu en el seu cant Magnificat a casa d’Isabel, també Zacarias la cita, i el Concili Vaticà II recorda en el capítol de Lumen gentium dedicat a Maria que “el Pare de les misericòrdies va voler que precedís a l’Encarnació l’aceptació de part de la Mare predestinada”.

Benet XVI, a la Carta ap “La porta de la fe” (Porta fidei, PF, X-2011) amb la qual convocava l’«Any de la fe», deixava per escrit que “l’Església, comunitat visible de la seva misericòrdia, roman en ell (Crist ressuscitat) com a signe de la reconciliació definitiva amb el Pare” (PF, 15).

El decreto conciliar Dei Verbum dice que “los libros del Antiguo Testamento manifiestan a todos el conocimiento de Dios y del hombre, y las formas de obrar de Dios justo y misericordioso con los hombres, según la condición del género humano en los tiempos que precedieron a la salvación establecida por Cristo”.

La Constitució conciliar Lumen gentium també recorda que “el designi de salvació arriba també a aquells que reconeixen al Creador, entre els quals estàn en primer lloc els musulmans, que confessant professar la fe d’Abraham adoran amb nosaltres a un sol Déu, misericordiós, que ha de jutjar als homes en l’últim dia”. L’idea la repeteix la Declaració conciliar «Nostra aetate».

Jesús a la adúltera: "Yo tampoco te condeno".

Francisco empieza su Carta ap. escrita el XI de 2016 al concluir el Año extraordinario de la Misericordia diciendo que “misericordia et misera son las dos palabras que san Agustín usa para comentar el encuentro entre Jesús y la adúltera (cf. Jn 8, 1-11). Su enseñanza (…) indica (…) el camino que estamos llamados a seguir en el futuro” (MM, 1).

“Com un vent impetuós i saludable, la bondat i la misericòrdia s’han escampat per tot el món. I davant d’aquesta mirada amorosa de Déu, que de manera tan perllongada s’ha posat sobre cadascun de nosaltres, no podem romandre indiferents, perquè ella camvia la vida” (MM, 4).

“Las obras de misericordia corporales y espirituales constituyen hasta nuestros días una prueba de la incidencia importante y positiva de la misericordia como valor social. Ella nos impulsa a ponernos manos a la obra para restituir la dignidad a millones de personas que son nuestros hermanos y hermanas, llamados a construir con nosotros una «ciudad fiable»” (MM, 18).

Parábola de la misericordia del buena samaritano

“Que els ulls misericordiosos de la Mare de Déu estiguin sempre tornats cap a nosaltres (...) La Mare de Misericòrdia acull a tots sota la protecció del seu mantell (...) i seguim la seva constant indicació de tornar els ulls a Jesús, rostre radiant de la misericòrdia de Déu” (MM, 22).

Mater misericordiae, torna a nosaltres aquests ulls vostres misericordiosos es resa a la Salve, oració que se atribueix al beat Germá (†1054 amb 41 anys), monjo discapacitat, genial matemàtic, astrònom, bon historiador i compositor de música sacra de qui es diu que també va composar l’Ave Maris stella i Alma Redemptoris Mater.