MIRANT A LA “MORENETA”

De Montserrat estel

Cada 27 d’abril es fa memoria de la Mare de Déu de Montserrat, venerada al santuari benedictí a 35 km de Barcelona. La Moreneta és així anomenada ja que l’imatge és una talla romànica de fusta del segle XII, de les nomenades Verges "negres" como la de Guadalupe a Extremadura y México DF, la de Torreciudad a Barbastro, la de las Virtudes de Villena (Alcant), la d’Atocha a Madrid, la del Cap a Andújar (Jaén), la Candelaria a Tenerife y tantes més a la península així com a Europa (Czestochowa, Toulouse, Dublín, etc.) i al “nou món” com la del Valle a Argentina, Apareguda a Brasil, etc. 

Totes elles es diuen així pel seu color negrós encara que no està clar a què pot ser degut. Ja abans del cristianisme existien en abundància deesses negres com Isis, Cibeles, Artemisa, etc. I la negror es cantada al Cantar dels cantares (1, 5-6) i es diu que es degut al sol que l'ha cremat.

La imagen fue encontrada en el 880 por unos niños pastores que vieron una luz y se quiso llevar a Manresa pero no se pudo porque pesaba mucho y así el obispo entendió que la Virgen quería quedarse adalt de la montanya. Es una montaña pintoresca con el pico de san Jerónimo a 1236 mts. y quiere ser como una antena del Evangelio, una escuela de oración y de fraternidad. Tras el hallazgo de la imagen durante la reconquista, su culto dio un impulso definitivo a la devoción popular, extendida después ampliamente por España y Europa gracias a sus numerosos milagros y a los peregrinos del Camino de Santiago.

És patrona de Catalunya des de Lleó XIII i va ser coronada en 1881, la primera de la geografia espanyola. El any 2006 va ser Any Jubilar Marià quan anaven acudint prop de 2 milions de pelegrins cada any.

Entre els sants que, al llarg dels segles han visitat el lloc es troben Pere Nolasco, Raimon de Penyafort, Vicent Ferrer, Ignaci de Loiola, sen encara cavaller, Francesc de Borja, Lluís Gonzaga, Josep de Calassanç, Antonio María Claret, Josemaría Escrivá, etc. El 7-XI-1982 es podía veure per tele a Joan Pau II resant als peus de la Moreneta i a l’homilia de la Litúrgia de la Paraula allà celebrada va nomenar els il.lustres pelegrins avans citats i després de glosar el simbolisme de pujar a resar a la muntanya, va manifestar que “la Verge de Montserrat, asseguda en el seu tron, amb el Fill als genois, sembla estar esperant poder abraçar amb Ell a tots els seus fills”.

Ignacio de Loyola, (†1556 con 65 años) colgó su espada en el altar del monasterio de Montserrat, se retiró un año a una cueva cercana, en Manresa. De ahí, con 37 años, viajaría a París donde conoció a 6 compañeros (Francisco de Javier, Pedro Fabro, Laínez, Salmerón, Simón Rodríguez y Nicolás Bobadilla) con los que el 15 agosto 1534 sembró lo que será la Compañía de Jesús.

Els grans poetes Goethe i Schiller van escriure sobre la montanya; Beethoven va morir a Viena, en una casa que había estat un antic estat feudal de Montserrat. A més Richard Wagner va utilitzar el lloc per dues de les seves òperes, Parsifal y Lohengrin.

Ya del año 888 consta una capilla a la Virgen en ese lugar y que el conde Guifré I la ofreció al monasterio de Ripoll para que cuidaran de ella. En 1025 Oliba, Abad de Ripoll y Obispo de Vic, fundó el Monasterio de Montserrat al lado de la capilla de Santa María, que pronto se transformaría en un santuario de estilo románico. Los milagros ocurridos en los ss XII y XIII se traducían en ofrendas materiales y personales; el concurso de gentes era tal que las puertas estaban abiertas día y noche y la vela nocturna era una costumbre muy antigua.

L’emancipació del monestir benedictí es va donar per les dissensions amb el monestir de Ripoll que es van resoldre amb el Llegat Pontifici Joan que va prescindir de Ripoll i va nomenar prior a un benedictí de Lagrasse. Els priors del segle XIV van tenir categoria d’abats. Al segle XV, aprofitant unes reformes, els benedictins de Valladolid es van fer amb el comandament i l’abadia va tornar a ser priorat.

El p. García Cisneros, cosí germà del Cardenal Cisneros, va treballar activament per recuperar la categoria abacial que va concedir Alexandre VI, el va nombrar abat i va deixar escrit Exercitori Espiritual abans de morir en 1510. Les tropes napoleòniques van incendiar el temple, van saquejar el monestir i la sang inocent va ser vessada al julio de 1811. En 1844 el bisbe de Barcelona va ser comissionat per la reobertura, amb el mínim i a la ceremònia van assistir 40 mil fidels. En 1862 es donar passos ferms per la reconstrucció artística. Des de 1946, amb l’abat Aureli Escarré es va aconseguir el nou tron d’argent, or i pedres precioses, oferit pel poble català a la seva Patrona celestial.

Ntra Sra de Valvanera, patrona de la Rioja, está en el monasterio benedictino – abadía y era “dependiente” de Montserrat que desde finales del s XIX fueron para allí pues estaba abandonado el monasterio por la desamortización de Mendizabal.

A la catedral de Compostel.la hi ha una rèplica de la “moreneta” i es venera també a Sudamèrica doncs Bernat Boïl, antic ermità de Montserrat, va acompanyar a Cristófor Colom a América, i va iniciar així l’expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquell continent. La “Moreneta” està a les poblacions argentines Buenos Aires, Tucumàn y Còrdova, a les brasileres Santos i Porto Alegre, a Santiago de Xile, a la regió de Magallanes i a la Antàrtica xilena. Als turos orientals de la colombiana Bogotá, a la Habana, a Otavalo i Guayaquil a l’Equador. La Mare de Déu de Montserrat també és la patrona de l’alicantina Orihola, que limita amb Murcia i ademés és patrona de la valenciana Picanya. Avui dia, Montserrat forma part de la “ruta mariana” composta per Torreciudad (Barbastro, Hosca), El Pilar (Saragossa), Mariazel (Austria) i Lourdes (França).

Joan Pau II, aquell 7-XI-1982, va acabar l’homilia a Montserrat resant: “Us preguem, oh Pare, que en aquesta basílica, a on demora el teu Fill Jesucrist, Fill de Maria, otorguis abundosament la pau, la concòrdia i el goig a totes les tribus peregrines del nou Israel. Feu, Senyor, que tots els homes encertin a descobrir el profund sentit de la llur existència peregrina a la terra (…) que modulin la marxa segons l’exemple de Maria”.