C’EST LA CONFIANCE

Exh. sobre la confiança en l’amor misericordiós de Déu

Amb motiu del 150è aniversari del naixement de santa Teresa de l Nen Jesús i de la santa Faç

1. «C’est la confiance et rien que la confiance qui doit nous conduire à l'Amour»: «La confiança, i res més que la confiança, poden conduir-nos a l’Amor». 

2. Aquestas paraules tan contundents de santa Teresa del Nen Jesús i de la santa Faç ho diuen tot, resumeixen la genialitat de la seva espiritualitat i n’hi hauria prou per justificar que se l’hagi declarat Doctora de l’Església. Només la confiança, “res més”, no hi ha cap altre camí per on puguem ser conduïts a l’Amor. 

4. Teresina és una de les santes més conegudes i estimades en tot el món. Com passa amb sant Francesc d’Assís, és estimada fins i tot per no cristians i no creients. També ha estat reconeguda per la UNESCO entre les figures més significatives per la humanitat contemporànea. 

10. Les darreres pàgines de Història d’un ànima són un testament missioner, expresen la seva manera d’entendre l’evangelització per atracció, no per pressió o proselitisme.

13. Al cor de Teresina, la gràcia del baptisme es converteix en un torrent impetuós que desemboca a l’oceà de lamor de Crist, arrosegant amb si una multitud de germanes i germans, cosa que va passar especialment després de la seva mort. Va ser la seva prometida «pluja de roses». 

14. Un dels descobriments més importants de Teresina, pel bé de tot el Poble de Déu, és el seu “caminet”, el camí de la confiança i de l’amor, també conegut com el camì de l’infància espiritual. Tothom el pot seguir, en qualsevol estat de vida, en cada moment de l’existència. És el camí que el Pare celestial revela als petits (cf. Mt 11, 25).

19. Teresina, però, prefereix destacar el primat de l’acció divina i invitar a la confiança plena mirant l’amor de Crist que se’ns ha donat fins a la fi. En el fons, el seu ensenyament és que, atés que no podem tenir cap certesa mirant-nos a nosaltres mateixos, tampoc podem tenir certesa de posseir mèrits pròpis. Aleshores no és possible confiar en aquests esforços o compliments.

20. Per tant, l’actitud més adequada és dipositar la confiança del cor fora de nosaltres mateixos: en la infinita misericòrdia d’un Déu que estima sense límits i que ho ha donat tot a la creu de Jesucrist. 

22. Aquesta mateixa insistència de Teresina a l’iniciativa divina fa que, quan parla de l’Eucaristia, no posi en primer lloc el seu desig de rebre Jesús a la sagrada comunió, sinó el desig de Jesús que vol unir-se a nosaltres i habitar en els nostres cors. 

27. Juntament amb la fe, Teresa viu intensament una confiança ilimitada en la infinita misericòrdia de Déu (…) Aquest és un dels descobriments més importants de Teresina, una de les contribucions més grans que ha oferit a tot el Poble de Déu. De manera extraordinaria va penetrar en les profunditats de la misericòrdia divina i enva treure la llum de la seva esperança il.limitada. 

31. La Història d’una ànima és un testimoni de caritat on Teresina ens ofereix un comentari sobre el manament nou de Jesús (…) al dir: “Dòna’m de beure”, alló que estava demanant el Creado de l’Uunivers era l’amor de la seva pobre criatura. Tenia set d’amor». 

36. Teresina viu la caritat en la petitesa, en les coses més simples de l’existència quotidiana, i ho fa en companyia de la Mare de Déu, aprenent-ne (…) Maria va ser la primera a viure el “caminet” en pura fe i humilitat. 

38. Teresina va heretar de santa Teresa d’Àvila un gran amor a l’Església i va poder arribar al fons d’aquest misteri.

39. (…) La caritat em va donar la clau de la meva vocació. Vaig comprendre que si l’Església tenia un cos, compost de diferentes membres, no li podia faltarle el més necessari, el més noble de tots ells. Vaig comprendre que l’Església tenia un cor, i que aquest cor estava cremant d’amor (…) Sí, he trobat el meu lloc a l’Església i aquest lloc, Déu meu, ets tu qui m’ho ha donat (…) Al cor de l’Església, la meva Mare, jo seré l’amor (...) Així ho seré tot. 

40. No és el cor d’una Església triunfalista, és el cor d’una Església amant, humil i misericordiosa. Teresina mai es va posar per damunt dels altres, sinó en el darrer lloc amb el Fill de Déu, que per nosaltres es va convertir en servent i es va humiliar, fent-se obedient fins la mort en una creu (cf. Fil 2, 7-8). 

46. A Evangelii gaudium vaig insistir en l’invitació a tornar a la frescor del brollador, per posar l’accent en alló que és essencial i indispensable. Crec que és oportú reprendre i proposar novament aquella invitació. 

47. Aquesta Exhortació sobre santa Teresina em permet recordar que, en una Iglesia missionera «l’anunci es concentra en alló essencial, que és el més bell, el més gran, el més atractiu i alhora el més necessari.

53. Un segle i mig després del seu naixement, Teresina és més viva que mai en mig de l’Església pelegrina, al cor del Poble de Déu. Està pelegrinant amb nosaltres, fent el bé a la Terra, com tant va desitjar. El signe més bonic de la seva vitalitat espiritual són les innombrables “roses” que va esparcint, es a dir, les grècies que Déu ens dona per la seva intercessió satisfeta d’amor, per sostenir-nos en el camí de la vida. 

Donat a Roma, en sant Joan de Letràn, el 15 d’octubre, memòria de santa Teresa d’Àvila, de l’any 2023, desé primer del meu Pontificat.

Francesc