MIRANT A TOMÀS d’AQUINO

Mestre de diàleg amb altres cultures i religions

Tomàs d’Aquino (†1274 amb 49 anys) era napolità, alt, gran, gruixut, distingit al port i de sensibilitat exquisida, va haver de vèncer molts impediments familiars, fins i tot el segrest, per poder ser frare dominic. Va ser professor a la Universitat de París als 27 anys, i predicador de la Cúria pontificia quan la seu era ambulant per Agnani, Orvieto i Viterbo. Va ser ferm en el rebuig d’una abadia mitrada.

 

El Papa Urbà IV, amb la seu a Orvieto, li va encarregar compondre els textos de la Missa per la festa del Corpus Christi i és l’autor dels himnes eucarístics Adoro te devote, Pange lengua i Tantum ergo. Sabia la Biblia de memòria però el seu millor catecisme era el crucifix. Celebrant Missa el dia de sant Nicolau de Bari, va tenir una experiència mística i va manifestar que tota le seu ingent i magnífic treball intel.lectual era “palla”. Va morir sobtadament camí del Concili de Lyon i tal circunstància dona peu a elucubracions possibles i entre elles, la possibilitat d’haver sigut por enverinament, com els altres tres possibles candidats al tro del Regne de Nàpols i Sicilia que era territori del Regne d’Aragó i ho pretenia el francès Carles I d’Anjou (†1285).

 

Embegut als estudis, no participava en enbarjos ni discussions i per aixó li deien "el buo mut". "Sí –va dir el seu mestre Albert “magne”- però els seus mugits ressonaran en tot el món". Tomàs és autor de la síntesi mai aconseguida fins avui entre fe i raó, entre Filosofia i Teologia i amb la Metafísica aristotèlica no cristiana i la teoria de “les causes segones”, va posar les bases intel.lectuals de la veritable secularització, la sana laicitat o la manera correcte de treure endavant aquest món, vencent les temptacions del laicisme i del clericalisme.

 

Benet XVI va dir d’ell (àngelus 28-I-2007) que "amb saviesa futurista, sant Tomàs d’Aquino aconseguir instaurar una relació fructífera amb el pensament àrab i hebreu del seu temps, al punt de ser considerat un mestre sempre actual de diàleg amb altres cultures i religions (…) va saber presentar aquella admirable síntesi cristiana entre raó i fe que per la civilització occidental representa un patrimoni preciós, al qual cal referir-se encara avui per dialogar eficaçment amb les grands tradicions culturals i religioses ". En una catequesi dels dimecres va dir que “Joan Pau II, a la seva Encíclica Fides et ratio va recordar que sant Tomàs «ha sigut sempre proposat per l’Església com a mestre de pensament i model de la manera recta de fer Teologia» (n. 43). No sorprèn que, després de sant Agustí, entre els escriptors eclesiàstics mentats al Catecisme de l’Església Catòlica, sant Tomàs sigui citat més que cap altre, ¡fins seixanta-una vegades!” (Aud Gral 2-VI-2010).

 

En una altra ocasió el ex Papa Ratzinger va glossar l’Aquinate insistint en que va demostrar l’autonomia de la raó humana i va aportar el separar la Filosofia de la Teologia quan es deia que la Filosofia era “ancilla”, esclava, de la Teología i els teòlegs filosofaven des de la fe anomenant-la “Filosofía nostra” o “Filosofia cristiana”, cosa que Joan Pau II va aclarar que la Filosofia no és cristiana com n ço ho és les Matemàtiques, la Geografía, cap Ciencia. Els filòsofs usaven conceptes platònics mentre que l’Aquinate va partir d’Aristòtil que sense fe ni revelació, va arribar a Déu i al coneixement de la llei moral natural. Va demostrar que la raó acull la veritat en virtud de la seva evidència intrínseca mediata o immediata. Aristótil llavors estaba prescrit i qui deia el seu nom era excomulgat. El bisbe de París i Rector d’aquella Universitat va fer dos Decrets però Tomàs, com uns quants més, no li va fer cas perquè jutjaven injusta la condemna, la qual cosa posava en tensió al bisbe i va escriure al Papa que fes un Decret d’excomunió perquè així li farien cas a ell.

 

Benet XVI va afegir que “segons sant Tomàs, tots els homes, creients i no creients, estan cridats a reconèixer les exigències de la naturalesa humana expressades a la llei natural i a inspirar-se en ella per la formulació de les lleis positives, és a dir, les que emanen les autoritats civils i polítiques per regular la convivència humana” (Aud Gral 16-VI-2010). A la 3ª catequesi a ell dedicada va recordar que ensenya que la fe en Déu és raonable (Aud Gral 23-VI-2010). 

Joan (†749 amb 103 anys), anomenat “Damascè” per ser nascut a Damasc, monjo del monestir de sant Sabas, prop de Jerusalem, és per l’Orient el que Tomàs d’Aquino per l’Occident. Joan va ser qui va dir que "alló que és un llibre per els que saben llegir, aixó són les imatges per els analfabets. El que la paraula obra per l’oïda, ho obra l’imatge per la vista". 

Anselm (†1109 amb 76 anys), benedictí i bisbe de Canterbury, fundador de la Teologia escolàstica, pensador original, independent, exemple d’harmonia entre la fe i la raó, tenia un argument per demostrar l’existència de Déu que no li agradava a Tomàs d’Aquino, cosa que li va donar peu a descobrir cinc raonaments, les cinc vies, científicament més riguroses. 

Es diu que Raimon de Penyafort (†1275 amb 99 anys), dominic, Mestre General de l’ Ordre en 1238, el tercer, càrrec del que va renunciar així com el de bisbe perquè reconeixia que no servia per manar sinó per escriure, va demanar a Tomàs d’Aquino que escrivis la Suma contra gentiles per a la defensa de la fe entre els no cristians. 

Mentre alguns defensaven l’Immaculada Concepció de Maria, com Anselm i Efrén, diàca d’Edesa, Síria (†373), altres ho negaven pensant que era imposible. Així Tomàs  al principi, després deia el contrari, i a la fi de la seva vida tenia l’opinió intermitja: no sabia si sí o si no. 

Als participans al XI Congrés Tomista Internacional de 2022, Francesc va comentar que “correm el risc d’explotar al mestre per dir les coses que em semblen, i aixó ha passat amb el tomisme (…) la qual casuística ha sigut esclava del pensament casuístic (…) el tomisme no pot ser una peça de museu”. 

Aristòtil i el seu mestre Plató

Tomàs va escriure la Summa teologica que recull les seves classes a l’Universitat parisenca i l’Església el té posat com a model de fer Teologia pel seu mètode, no per les seves conclusions. Sorpren que cada tema el planteja amb les dues possibles respostes, la favorable i el sed contra que es deia en llatí. La primera pregunta de la Summa es plantejada per estudiar l’existencia de Déu i raona exposant els que opinen que si i, sed contra, el que son ateus als quals respectava perquè la seva postura és com la dels creients, un acte de fe en la base de seva creença. També ensenya que, un cop abraçada la fe, cal continuar fent servir la raó per intentar entendre-la millor i per cooperar amb Déu en la seva aplicació a la vida.

El savi és aquell que jutja rectament sobre les coses divines. La saviesa humana s’adquireix per l’estudi però existeix també la saviesa com a do de l‘Esperit Sant; un saber sobre Déu que brolla, com explica Tomàs d’Aquino, de la compenetració o connaturalitat amb Ell. Aquest do prové de la caritat, que ens uneix a Déu. A la Verge Maria veiem reflectida aquesta saviesa que brolla de la intimitat amb Ell.