DIVENDRES DE DOLORS

El patiment és un tema universal

Cada divendres anterior al diumenge dels rams, como avui perquè en aquest 2022 cau el 8 d’abril, és l’anomenat “divendres de dolors” que era molt arrelat a Europa y Amèrica i que es va voler incloure al 15 de septembre, la Mare de Déu dels dolors, ja que la reforma que proposava el Concili Vaticà II era per simplificar, per suprimir duplicitats, triplicitats i recuperar la simplicitat divina que es veu a l’Evangeli. Però al cap d’uns anys s’ha tornat a recuperar litúrgicament allà on la devoció popular era molt arrelada i moltes dones anomenades Dolors o Loles seguien celebrant el seu sant. Es divendres dintre de la semana que el Prefaci de la Missa és el de la passió I, és el dia que per alguns comença la Setmana Santa i que moltes cofradies soliciten al Govern de turn l’indult per algun pres, com va fer Pilat. 

En l’homilia de 2020, Bergoglio va recordar a la Verge «patent» al peu de la creu i la devoció del «set dolors» i va confessar que “a mi em fa bé resar aquests set dolors, per veure com la mare de l’Església, amb tant patiment, ens ha parit també a nosaltres. Una Verge que mai va demanar res per a si. Sí per als altres: pensem a Caná. La Verge mai va dir: «Seré la Reina Mare»; mai va dir aixó. No va demanar res important per ella al Col.legi apostòlic. Només va aceptar ser mare (…) Jesús no la va fer primera ministra, no li va donar títols de funcionalitat, sinó de mare (…) Només deixebla i mare”. 

Joan Pau II escriu a l’Enc Redemptoris mater que “quan es realitza el sacrifici de la creu, «vient a la seva mare i amb ella al deixeble que estimava, diu a la seva mare: “Dona, aquí tens el teu fill”. Després diu al deixeble: “aquí tens la teva mare” i des d’aquella hora la va acogir a casa seva» (Jn 19, 25-27). Jesús posava en evidència un nou víncle entre mare i fill; la mare és donada a l’home –a cadascú i a tots- com mare (…) És significatiu que, al dirigir-se a la mare des de dalt de la creu, li digi “dona”. Amb la mateixa paraula, per altre part, s’hi havia dirigit a ella a Canà. 

I a la Carta sobre el rosari (X-2002) deia que “nombrosos signes mostren com la Santíssima Verge exerceix també avui, precisament a través d’aquesta oració, aquella solicitut materna amb tots els fills de l’Església que el Redemptor, poc abans de morir, li va confiar en la persona del deixeble predilecte: «¡Dona, aquí tens el teu fill!» (Jn 19, 26). 

Sembla interesant l’opinió de que Jesús l’anomena «dona» i no mare, pel seu infinit amor diví cap a ella i no senyalar-la públicament com la seva mare, la del crucificat, perquè donaria peu a insults, menyspreus, maltractaments o coses així per part dels soldats i de la multitud excitada, insultant, mal parlada allí present. 

Al peu de la creu Maria està patint i Joan Pau II, a la Carta Salvifici doloris, (SD,1984) diu que “El tema del patiment… és un tema universal que acompanya a l’home a la llarg del temps i dels continents. El patiment és una cosa encara més amplia que l’infermetat, més complexa i alhora encara més profundament arrelada en la mateixa humanitat. La Sagrada Escriptura és un gran llibre sobre el patiment”. 

(…) “La creu de Crist llença de manera molt penetrant llum salvífica sobre la vida de l’home i concretament sobre el seu patiment, perquè mitjançant la fe lo assoleix juntament amb la resurrecció: el misteri de la passió està inclós al misteri pasqual. Els testimonis de la passió de Crist són alhora testimonis de la seva resurrecció”.

 

(…) “El diví Redemptor volt penetrar en l’ànim de tot pacient a través del cor de la seva Mare Santíssima, primicia i vèrtex de tots els redimits (…) Crist moribund va conferir a la sempre Verge Maria una nova maternitat —espiritual i universal— cap a tots els homes, per tal que cadascú, en el pelegrinatge de la fe, quedés, juntament amb Maria, estretament unit a Ell fins a la creu, i cada patiment, regenerat amb la força d’aquesta creu, es convertís, des de la debilitat de l’home, en força de Déu”.

 

En relació amb els dolors de la Mare de Déu, a Akita, illa Honshu al Japó, la Mare de Déu es va aparèixer per tres vegades en 1973 a la germana Agnes Sasagawa quan pregava en el seu convent de les «Donzelles de la Santa Eucaristia». Dos anys després l’imatge de la Verge, coneguda com la “Fàtima d’Orient”, va plorar 101 vegades fins el 15-IX-1981, festa de la Verge dels Dolors. La monja va ser curada de sordera i els metges no saben donar explicació científica adecuada. La talla en fusta és de Saburo Wakasa, un budista japonès, imitant a la “Mare de tots els pobles” que es venera als Països Baixos. A Akita arriben pelegrins de 50 països. Al juny de 1988, el Card Ratzinger, Prefecte de la CDF, va impartir el judici definitiu sobre els esdeveniments i missatges d’Akita, jutjant-los de confiança i dignes de fe. 

Mare de Déu de la Confiança, Madonna della fiducia, és l’advocació romana que Benet XVI va recordar en 2009 com la pintura al seminari pontifici de Roma on és Patrona i que està acompanyada per un antic pergamí que porta aquestes paraules de sor Clara Isabel: “La divina Senyora es va dignar concedir-me que tota ànima que amb confiança es presenti davant d’aquest quadre, experimentarà una vertadera contrició dels seus pecats, amb vertader dolor i penediment, i obtindrà del seu Diviníssim Fill el perdó general de tots els seus pecats. 

Continua dient Joan Pau II a Salvifici doloris que “al programa mesiànic de Crist, que és a la vegada el programa del regne de Déu, el patiment és present al món per provocar amor, per fer néixer obres d’amor al proïsme, per transformar tota la civilització humana en la «civilització de l’amor».

 

Crist al mateix temps ha ensenyat a l’home a fer el bé amb el patiment i a fer el bé a qui pateix”.

 

(…) “Demanem a tots els que patiu –segueix dient el Papa Wojtyla-, que ens ajudeu. Precisament a vosaltres, que sou febles, demanem que sigueu una font de força per a l’Església i per a la humanitat. A la terrible batalla entre les forces del bé i del mal, que ens presenta el món contemporani, venci el vostre patiment en unió amb la creu de Crist”.

 

Francesc a la Carta al Poble de Deu deixa escrit que “Maria va saver estar al peu de la creu del seu Fill (…) Amb aquesta postura manifesta la seva manera d’estar en la vida (…) Ella, la primera deixebla, ens ensenya a tots els deixebles com hem d’aturar-nos davante el sufriment de l’innocent, sense evasions ni pusil.lanimitat. Mirar a Maria és aprendre a descobrir on i com ha d’estar el deixeble de Crist”.