JORNADA MUNDIAL DELS AVIS I ANCIANS

 25 juliol Sant Jaume, Patró d’Espanya

En aquest 2021, avui és el 4t diumenge de juliol, dia 25, en el qual es celebra la primera Jornada mundial dels avis i ancians, el diumenge més proper a ss Joaquim i Anna, els pares de Maria de Natzaret i per aixó els avis de Jesús, la qual memòria es celebra cada 26 de juliol. La Jornada ha sigut instituïda per Francesc en gener de 2021 per cada 4t diumenge de juliol. Per aquesta primera Jornada, el Missatge de Francesc diu: “Estimats avis, estimedes avies: «Jo estic amb tu tots els dies» (cf. Mt 28, 20) és la promesa que el Senyor va fer als seus deixebles abans de pujar al cel i (…) són també les paraules que com bisbe de Roma i com ancià igual que tu m’agradaria dirigir-te”. 

Joan Pau II va escriure una Carta als ancians en 1999, Benet XVI també va fer varies referencies al ancians, i en un discurs al Consell Pontifici per la Família en abril de 2008, va dir que “els meus venerats predecessors Pau VI i Joan Pau II (…) van intervenir moltes vegades, subratllant l’apreci que la comunitat eclesial té pels ancians, per la seva dedicació i per la seva espiritualitat. En particular, Joan Pau II, durant el Jubileu del any 2000, va convocar al setembre, en la plaça de Sant Pere, al món de la «tercera edat». 

Els noms dels avis de Jesús es coneixen pel Protoevangeli de Jaume, i el pseudomateu, apòcrifs del s. II. No es pot afirmar amb seguretat que Joaquim fos fill de Helí i per tant germá de sant Josep. Sembla que fou tractant en bestiar i llana. Diu sta Brígida de Suècia que com els pares del Baptista, eren ancians i sense esperança humana de tenir fills quan els va nèixer la filla Maria; opinió no compartida per tothom. Andreu, bisbe de Creta i de Jerusalem, va ser el 1r que va dir que molt aviat van portar a la seva filla al temple per consagrar-la al servei de Déu, opinió que no comparteixen tots els experts.. 

A mitjans del segle VI l'Emperador Justinià va dedicar a santa Anna un santuari a Constantinoble i en 1382 el papa Adrià va permetre només als bisbes anglesos celebrar la festa d’Anna que en 1584 es va fer extensiva a l’Església universal. El culte a Joaquim al Occident és més recent però fou honrat prou aviat pels grecs, que celebren la seva festa al dia següent al Nadal de Maria, cada 8 de septembre. Els llatins van trigar en incloure-ho en el seu calendari, on a vegades era el 16 de septembre i altres el 9 de decembre. Juli II, el Papa de la capella Sixtina, al va pasar al 20 de març però va ser suprimida cinc anys després, restaurada per Gregori XV en 1622, fixada por Climent XII en 1738 en el diumenge posterior a l’Assumpció, i finalment Lleó XIII, el Papa de la Rerum Novarum, va ser qui, el 1 de agosto de 1879, va dignificar la festa d’aquests esposos que es celebrava per separat fins la reforma litúrgica del Vaticà II. 

Sent 25 de juliol, es conmemora a Jaume, Jacob o Yago, un dels dotze apòstols, el 1r que va beure el calze del Senyor morint decapitat durant la persecució a Jerusalem del any 44 per Herodes Agripa (Fets 12, 2). Es fill de Zebedeu i Salomé, germà de Joan, l’apòstol més jove de tots, i veïns de Betsaida. Un dels tres predilectes de Jesús que va estar present amb Joan i Pere en la curació de la seva sogra, a la resurrección de la filla de Jairo, la transfiguració al Tabor i a Getsemaní on Jesús resava apartat del altres apòstols.

És patró dels pobles d’Espanya i protector de la fe dels seus habitants perquè una tradició diu que va predicar a “finis-terrae”, a la regió gallega de la península ibérica i el 2 de gener del 40 dC, de retorn a la seva terra, deprimit pels pocs fruits obtinguts, se li va aparèixer la Verge Maria en carn mortal a la vora de l’Ebre. Els estudiosos no es posen d’acord a l’hora de ratificar la fiabilitat d’aquests fets. Del canonge Pere Marcio és el document que narra l’historia, dient que copia d’un del segle IX. És un document molt discutit pels seus errors històrics i cronològics. Aquesta tradició comença en 816 quan un frare anomenat Pelayo va quedar enlluernat per unes estrelles sobre el camp gallec. En 830 el rei Alfons II el casto d’Asturies, i el bisbe de Iria-Flavia, Teodomir, manaren construir un santuari a la tomba de Jaume, avui una magnifica catedral on es veneren les seves restes i que va ser consagrada el 4 de abril de 1211 (en 2011 es van cumplir 800 anys) pel bisbe Pere Muñiz, després de cen anys de fàbrica. 

El papa Lleó XIII va declarar autèntiques les reliquies compostelanes amb una Bulla de 1884. La seva tomba havia sigut centre de peregrinació dels cristians medievals i les llegendes creades des de llavors compten multitud de miracles. Un d’ells és que al rei Ramiro I se li aparegué Jaume a la batalla de Clavijo (23-V-844) que l’enfrontava a Abderramàn II, muntant un cavall blanc a manera de guerrer i brandant una espasa. D’aquí va surgir el mite que el declara patró de la reconquesta. Ramiro, successor d’Alfonso “el casto”, no volia guerres i el rei musulmà estava d’acord si pagava cada any amb cen donzelles verges. Ramiro va muntar en còlera i, camí de Nájera, va anar incendiant i arrasant tot el que sortia al seu pas. Els pocs cristians, al veure l’allau mora, es van retirar del camp de batalla i es van amagar a Clavijo. Mentre Ramiro dormia se li va aparecixer en somnis Jasume “matamoros”. La victoria cristiana, diu la llegenda, fou a costa de 60 ó 70 mil moros morts, per el que alguns experts denominen un genocidi com tants altres aguts a la História i dels que no s’acostumen a parlar.

El rei Ramiro va obligar a que als clerigues que atendrien l’església dedicada al apóstol Jaume, se’ls hauria de donar per sempre tants pans como “jovades de bous” hagués, i el mateix de vi i part del botí de les seves altres conquestes. Aquest vot de Ramiro se va institucionalitzar com Ofrena Nacional en 1643 amb Felipe IV i així anualment cada 25 de juliol. En 1120, el papa Calixt II va concedir el privilegi de “Any sant” cada vegada que el 25 de juliol cau en duimenge com en aquest 2021; i ja van 120.

Jaume amb Pere enfront de Jesús i de Joan

Jaume, germà de Joan, era anomenat “el mallor” perque entre el dotze hi havia un altre Jaume, cosi de Jesús, a qui se li diu “el menor”, i que va ser el primer bisbe de Jerusalem. Era natural de Caná, fill d’Alfeu i de Maria, coneguda també com la de Cleofás que es l’altre nom del seu marit Alfeu, una de les varies Maries que acompanyavan a la mare de Jesús, Maria de Natzaret. Quan Pere va ser alliberat de la presó per un àngel, va anar a casa de Jaume “el menor”, va ser el “secretari” del concili de Jerusalem fet per examinar si Pau tenia raó i no cal circuncidar als no jueus (cf. Fets 15, 13) i a casa seva també es van reunir tots els caps de l’església a Jerusalem quan l’última visita de Pau (cf Fets 21, 18). L’historiador Hegesipo (s. II) diu que en l’any 62 va ser llansat des de dalt del temple i apallisat per un bataner.