MIRANT SANT JOSEP

El custodi del Redemptor

Cada 19 de març es celebra la festa de sant Josep, l’espos de Maria i per tant el pare adoptiu de Jesucrist. Joan Pau II li va dedicar l’Exhortació El Custodi del Redemptor (Redemptoris custos), el 15-VIII-1989 pel centenari de la Encíclica Quamquam pluries del Papa Lleó XIII sobre sant Josep, del 15-VIII-1889. Del Papa polonés Wojtyla són els paràgrafs d‘aquest post que poden ajudar a conèixer-lo millor, cosa que es desitja dels amics. 

Des dels primers segles, els Pares de l’Església, inspirats en l’Evangeli, han subratllat que sant Josep, igual que va cuidar amorosament Maria i es va dedicar amb joiós afany a l’educació de Jesucrist, també custodia i protegeix el seu Cos místic, l’Església, de la qual la Verge santa és figura i model. 

Seguint la petjada de la secular veneració a sant Josep, desitjo presentar a la consideració de vosaltres, estimats germans i germanes, algunes reflexions sobre aquell a qui Déu «va confiar la custodia del seus tresors més preciosos» (…) D’aquesta manera tot el poble cristià no tan sols recurrerà amb més fervor a sant Josep i invocarà el seu patrocini, sinó que tindrà sempre present davant els seus ulls la seva humil i madura manera de servir, així com de «participar» en l’Economia de la salvació. 

Precisament Josep de Natzaret «va participar» en aquest misteri com cap altre persona, a excepció de Maria (…) Ell «va participar» en aquest misteri juntament amb ella, compromés (…) El fill de Maria és també fill de Josep en virtut del vincle matrimonial que els uneix: «Arran d’aquell matrimoni fidel –diu sant Agustí- tots dos merèixen ser anomenats pares de Crist. No només aquella mare sinó també aquell pare (...) que era espos de la seva mare». «Déu –diu Lleó XIII- ha donat a Josep com espòs a la Verge, no només com a company de vida, testimoni de la virginitat i tutor de l’honestedat, sinó també perquè participés, per mitjà del pacte conjugal, en l’excelsa grandesa d’ella» (...) En aquesta família Josep és el pare (...) Per aixó adquireixen un just significat les paraules de Maria a Jesús al temple: “el teu pare i jo... et buscàvem”. Aquesta no és una frase convencional (...) indica tota la realitat de l’Encarnació. 

El que era anomenat «fill del fuster» havia aprés el treball del seu pare putatiu. El treball humà i, en particular el treball manual, té a l’Evangeli un significat especial (…) Gràcies al seu banc de treball sobre el qual exercia la seva professió amb Jesús, Josep va apropar el treball humà al misteri de la Redempció (...) Es tracta, en definitiva, de la santificació de la vida quotidiana, que cadascú ha d’asolir segons el pròpi estat i que pot ser fomentada segons un model accesible a tothom. 

Els Evangelis parlen exclusivament d’alló que Josep «va fer»; no obstant aixó permet descobrir en les seves «accions» –ocultes pel silenci- un clima de profunda contemplació. Josep estava en contacte quotidià amb el misteri «amagat des dels segles» (...) L’aparent tensió entre la vida activa i la contemplativa troben en ell una superació ideal, cosa possible en qui poseeix la perfecció de la caritat. 

En temps difícils per l’Església, Pius IX, volent posar l’Església sota l’especial protecció del sant Patriarca Josep, ho va declarar en 1870 «Patró de l’Església catòlica» (…) Aquest patrocini cal ser invocat i encara és necessari a l’Església no tant sols com defensa contra els perills que sorgeixen, sinó també i sobre tot com alè en el seu renovat afany d’evangelització al món (…) per portar el primer anunci de Crist i per tornar a portar-lo allà on está descuidat o oblidat. 

El Papa Joan XXIII, que tenia una gran devoció a sant Josep, va establir que al Cànon romà de la Missa, avui Pregària I, s’inclogués el seu nom al costat de Maria i abans dels Apòstols, dels Sums Pontífexs i dels Màrtirs. Pau VI invitaba a invocar aquest patrocini “com l’Església, en aquests darrers temps sol fer (…) mai no està dispensada d’una humil però condicional i ennoblidora col.laboració”. 

Ja fa cent anys el Papa Lleó XIII exhortava al món catòlic a pregar per obtenir la protecció de sant Josep, Patró de tota l’Església (...) Encara avui tenim molts motius per pregar amb les mateixes paraules de Lleó XIII (…) Encara avui hi ha prou motius per encomanar a tots els homes a sant Josep. 

El Concili Vaticà II ha sensibilitzat de nou a tots cap a “les grans coses de Déu”, cap a l’«Economia de la salvació» de la queal Josep va ser ministre particular. Encomanant-nos, per tant, a la protecció d’aquell a qui Déu mateix «va confiar la custòdia dels seus tresors més preciosos i més grans», aprenguem-ne al mateix temps d’ell a servir a l’«Economia de la salvació» (...) servir a la missió salvífica de Crist, tasca que a l’Església competeix a tots i cadascun: als esposos i als pares, als que viuen del treball de les mans o de qualsevol treball, a les persones cridades a la vida contemplativa, així com a les cridades a l’apostolat (…) Que ell ens indiqui el camì.

Francesc també manifesta una gran devoció a sant Josep, i entre altres molts detalls, va decretar «Any de sant Josep» del 8-XII-2020 a 8-XII-2021 i va escriure la Carta PATRIS CORDE pe1 50 aniversari de la Declaració de sant Josep Patró de l’Església universal. Comença dient que “Acudim a sant Josep que va estimar a Jesús amb cor de pare, ja que és anomenat pels quatre Evangelis «el fill de Josep». Els meus predecessors han aprofundit en el missatge contingut en les poques dades transmeses pels Evangelis per destacar el seu paper central en la Història de la salvació”. Acaba la Carta dient que “Implorem a sant Josep la gràcia de les gràcies: la nostra conversió i li demanem que es mostri també pare a nosaltres i que, com a Patró de l’Església universal, ens guiï en el camí de la vida. Concedeix-nos gràcia, misericòrdia i valentia, i defensa’ns de tot mal. Amén”.

==========================